logo blanco atxim

ATXIM és aquell instant creat a partir d’una inspiració brusca d’idees, seguida d’una expiració sorollosa convertida en projecte. Dissenyem i treballem amb una tècnica MIXTA, tant a nivell digital com artesanal.

La sanitat és una prioritat?

La sanitat és una prioritat?

Vet aquí la història d’un hospital de Barcelona, molt famós per les seves instal·lacions que estaven equipades amb l’última tecnologia. Aquest centre hospitalari tenia tots els luxes imaginables ja que a darrera hi havia un pressupost molt i molt gran. Tots els metges del món hi volien treballar, però no tots podien obtenir-hi una plaça perquè hi havia molta rivalitat i les places eren limitades.

El director de l’hospital, durant les vacances d’estiu, decidia quins metges volia que continuessin l’any que ve al seu centre i quins acomiadava. Per fer aquesta selecció del personal de l’equip mèdic es basava amb una valoració individual de cada doctor. Gràcies a una fórmula molt senzilla se sabia quin tant per cent de rendibilitat tenia aquell metge en les operacions, es dividia els pacients morts respecte els casos d’èxits. De tal manera que si un doctor feia moltes operacions i no se li moria cap pacient, passava a tenir una cotització molt alta amb un sou mensual proporcional a la seva valoració. Els millors metges del món cobraven milions d’euros, tenien una vida de luxe i no els hi faltava de res a la seva vida.

Hi havia un equip de treballadors de l’hospital que viatjaven arreu del món visitant instal·lacions sanitàries per tal d’elaborar una llista amb els metges més ben valorats de cada país. Aquell estiu del 2020 el director va decidir que inclouria a la seva plantilla un metge argentí del qui li havien parlat molt bé. Es deia Oel Issem i tots els hospitals se’l rifaven. Feia unes operacions espectaculars sense deixar cap cicatriu i mai no se li havia mort cap pacient. El primer dia que aquell metge va trepitjar Barcelona li van organitzar una presentació pública a la ciutadania, molta gent li va fer fotos i li va demanar autògrafs. Tenien davant seu el millor doctor del món. Tothom volia ser operat per les seves mans i desitjaven sense temor que arribes el dia de l’operació per compartir un moment de la seva vida amb aquella persona que tant idolatraven.

La primera intervenció que va fer aquell famós doctor va ser una operació de turmell a un noi de 33 anys. Un cop el pacient va despertar de l’anestèsia, el metge li va preguntar com s’ho havia fet. El jove amb un posat tímid li va explicar que vivia als afores de Barcelona en una barraca amb la seva família i que tot el dia jugava a futbol descalç amb els seus amics en camps improvisats on les porteries eren unes pedres. Aquell noi li va demanar al doctor si li podia escriure una dedicatòria al guix de la cama que li acabava de posar, ja que volia presumir davant dels seus amics que havia estat amb el millor metge del món. Va agafar un retolador que portava a la butxaca de la seva bata i just abans de començar a escriure va alçar el cap i li va dir, com et dius noi? em dic Leo Messi, doctor.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.