logo blanco atxim

ATXIM és aquell instant creat a partir d’una inspiració brusca d’idees, seguida d’una expiració sorollosa convertida en projecte. Dissenyem i treballem amb una tècnica MIXTA, tant a nivell digital com artesanal.

Llibertat com a deure democràtic

Llibertat com a deure democràtic

Vet aquí la història d’un nen que estava a punt de celebrar l’aniversari, li quedava un dia per arribar a la gran fita de complir tots els dits de les mans, ni més ni menys que deu anys. Els seus pares li van preguntar que és el que li faria més il·lusió com a regal i el nen en tres segons va dir la resposta, com si la tingués preparada a la punta de la llengua esperant aquesta pregunta des de feia dies. Els va dir que tenia moltes ganes de tenir una mascota a casa, volia dos ocellets ja que així es podrien fer companyia.

Aquella mateixa tarda els pares van decidir que anirien tots junts a la botiga de mascotes. Durant tot el camí aquell nen va estar fent salts d’alegria, desprenia una felicitat enorme a cada pas. En aquella botiga d’animals hi havia moltes espècies diferents, totes tancades a les respectives gàbies. El propietari els va dir amb què els podia ajudar i el nen tot decidit va dir que volia dos ocells.

Un cop a casa, el pare li va explicar que les mascotes han de tenir un nom, d’aquesta manera pots tenir-hi més vincle ja que les pots cridar pel seu nom. El nen li va dir que els noms encara no els sabia, però el que tenia clar és que no volia que estiguessin tancats en una gàbia. El pare li va explicar que si els deixava lliures, el més segur és que s’escaparien, marxarien volant cel amunt i no els tornaria a veure mai més. I al final es quedaria sense regal d’aniversari. El nen, tot pensatiu, li va dir que ho entenia, sabia que aquesta opció podia passar.

El nen volia que els seus ocells fossin lliures i que volessin a prop del jardí de casa seva per poder-los veure i sentir cada dia. Al cap d’uns dies el nen va obrir la gàbia i la parella d’ocells van sortir disparats volant lliurement, s’empaitaven l’un a l’altre fent tombs una estona ben llarga fins que van parar a descansar a la copa de l’arbre del seu jardí. Al cap d’uns dies havien fet el seu niu en una branca de l’arbre. El pare li va dir que aquells dos ocellets havien percebut la seva bondat, una estima a la llibertat, per això no han decidit marxar de casa i han preferit quedar-se aquí al jardí. Nosaltres et vam regalar aquests dos ocells, però ara ells et regalen cada dia un despertar alegre amb la seva cantarella. I ja has pensat els noms que els posaràs?

Sí pare, aquests dos ocells em recorden a dues persones que a dia d’avui no poden volar lliurement perquè estan tancats entre barrots. Dues persones que la societat necessita més que mai per seguir sumant valors democràtics i pacífics. Un ocell es dirà J. Cuixart i l’altre J. Sànchez.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.