logo blanco atxim

ATXIM és aquell instant creat a partir d’una inspiració brusca d’idees, seguida d’una expiració sorollosa convertida en projecte. Dissenyem i treballem amb una tècnica MIXTA, tant a nivell digital com artesanal.

No deixis per a demà el que puguis fer avui

No deixis per a demà el que puguis fer avui

Vet aquí la història d’un virus bacteriològic que va provocar una pandèmia d’abast mundial l’any 2050. A l’hemisferi sud del planeta, on el clima era més càlid, el virus no era tant agressiu i la taxa de mortalitat era inexistent. En canvi a l’hemisferi nord molta gent gran es moria cada dia perquè el seu sistema immunitari no era capaç de generar suficients defenses per poder contrarestar el virus.

La societat va començar a pensar que la millor manera d’escapar d’aquella tràgica situació seria abandonar el país i anar a qualsevol destí de la zona sud del planeta. El problema era que el transport aeri i el marítim estaven cancel·lats per tots els governs, ja que s’havia de mantenir una distància mínima entre les persones per tal d’evitar el contagi i l’expansió del virus.

Les famílies burgeses de classe alta van començar a pensar un pla per poder refugiar-se en un lloc segur. No hi havia més remei que viatjar pel mar fins arribar al continent Africà. Com que aquestes famílies tenien molts diners van poder construir unes barques petites d’un espai reduït per encabir només els seus éssers estimats. En canvi la societat de classe mitjana i pobra no van tenir més remei que seguir afrontant el virus confinant-se a casa i sortint al carrer per anar a comprar amb màscares protectores.

Els Africans, que estaven molt bé de salut i gens preocupats per aquell virus, van començar a veure com arribava multitud de gent blanca a través de la costa. Tota aquella gent estava desnodrida demanant auxili perquè els ajudessin a sobreviure, arribaven amb unes barques mig trencades a causa de la difícil navegació per l’oceà.

La sorpresa va ser que tots els africans es van posar d’acord i no deixaven accedir cap persona blanca al seu territori. Van fer una cadena humana a tot el perímetre del continent agafats de la mà per fer una barrera de pas. I tenien unes pancartes on s’hi podia llegir: “Al 2020 érem nosaltres qui moríem al vostre mar davant els vostres ulls. Ajuda tant com puguis perquè mai sabràs quan tu ho necessitaràs”.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.